Base Antártica Base Antártica Base Antártica

L’Antàrtida és una zona verge, remota i fràgil del planeta. Gràcies a la mirada científica de la Dra. Castellví, coneixerem el laboratori de la primera Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I.

Amb una mirada artística, el fotoperiodista Sebastião Salgado ens mostra la bellesa natural de l’Antàrtida a través d’una selecció de fotografies de la seva exposició “Gènesi”.

Entrada museu 5 €

Clients CaixaBank entrada gratuïta

Envia'l a un amic o amiga

"L’ANTÀRTIDA T’OFEREIX MOMENTS D’ÈXTASI, DE BELLESA ABSOLUTA".

 

 JOSEFINA CASTELLVÍ

El 1986, quatre científics espanyols, entre ells la Dra. Josefina Castellví, van aconseguir arribar a l'Antàrtida gràcies a l'ajuda de col·legues polonesos. Van plantar una tenda de campanya en un trosset de l'illa Livingston per estudiar un possible emplaçament de la qual acabaria sent la Base Antàrtica Joan Carles I. Va ser un fet clau per aconseguir que el Govern espanyol es vinculés al Tractat Antàrtic el 1988.

 

Aquell mateix any, després de l'ictus que va patir el doctor Antoni Ballester, prestigiós oceanògraf i líder de l'expedició, la doctora Josefina Castellví va haver de prendre el relleu i dirigir durant els sis primers anys la minúscula instal·lació en una època de molta precarietat. Així, es va convertir en la primera dona cap d'una base en la història de la recerca científica internacional. Un testimoni històric de l'aportació d'aquests investigadors de l'Antàrtida.

UN INMENS DESERT GELAT

És el continent més austral de la Terra i també el més fred, sec i ventós. En aquesta terra remota de 14 milions de quilòmetres quadrats de superfície (més gran que Europa), s’hi acumula el 70 % de l’aigua dolça del planeta. Des del 1959, l’Antàrtida està protegida pel Tractat Antàrtic, el primer objectiu del qual és que el territori sigui usat només amb finalitats pacífiques i que els països membres hi promoguin la recerca i la cooperació internacional. Actualment, una quarantena de bases científiques operen de manera permanent a l’Antàrtida. Moltes altres ho fan de manera temporal, a l’estiu, com és el cas de la Base Espanyola Joan Carles I, establerta a l’illa de Livingston, una de les illes Shetland del Sud.

Vols rebre totes les novetats sobre Cosmocaixa puntualment en el teu correu?

L’Antàrtida és un paradís per als científics, els únics pobladors humans –uns 1.000 a l’hivern i 5.000 a l’estiu– d’aquest gran territori. Aquest gegantí laboratori natural ofereix oportunitats úniques per estudiar, per exemple, aspectes relacionats amb el canvi climàtic, la meteorologia, la climatologia i l’ecologia dels organismes que viuen sotmesos a les condicions ambientals més extremes. També és un lloc on els fotògrafs troben la seva font d’inspiració, com és el cas del brasiler Sebastião Salgado, que, dins de l’exposició “Gènesi”, mostra la seva visió de l’Antàrtida: una part del món que roman intacta des que es va formar i que es manté fora de perill de la vida moderna que l’ésser humà ha propagat en la major part del planeta.